Tenir cura d’un familiar gran o dependent no s’hauria de fer en solitari. Hi ha serveis, prestacions i drets laborals per a qui cuida, però gairebé tots depenen d’un primer pas: que l’Administració reconegui la situació de dependència. A Catalunya el tràmit el gestiona la Generalitat, dins del marc de la llei estatal de dependència. Aquesta guia recull la informació vigent a 31 d’octubre de 2026 i enllaça les fonts oficials. És informació general: comproveu sempre el vostre cas als serveis socials.

1. El primer pas: el reconeixement de la dependència

A Catalunya, el tràmit de reconeixement de la situació de dependència és gratuït i es pot fer en qualsevol moment, en línia (amb certificat digital o idCAT Mòbil), presencialment a una oficina d’atenció ciutadana o per videotrucada amb cita prèvia. També el pot presentar una persona autoritzada.

Segons la Generalitat, cal:

  • haver viscut a l’Estat espanyol almenys cinc anys, els dos últims de manera continuada i immediatament abans de la sol·licitud, i
  • estar empadronat a Catalunya en el moment de presentar-la.

Després, un professional del SEVAD (servei de valoració de la dependència) truca per concertar una visita al domicili o al centre on viu la persona. La resolució indica el grau i arriba, aproximadament, en tres mesos des de la sol·licitud. Si no hi esteu d’acord, teniu 30 dies per presentar-hi recurs.

La llei estatal (Llei 39/2006, art. 26) defineix tres graus:

  • Grau I, dependència moderada: necessita ajuda per a diverses activitats de la vida diària almenys un cop al dia.
  • Grau II, dependència severa: necessita ajuda dues o tres vegades al dia, sense suport permanent.
  • Grau III, gran dependència: necessita ajuda diverses vegades al dia i el suport continu d’una altra persona.

Amb el grau reconegut, els treballadors socials del vostre ajuntament elaboren amb la persona el Programa Individual d’Atenció (PIA), que concreta els serveis i les prestacions.

2. Serveis que poden correspondre

El catàleg de la llei (art. 15) inclou, entre d’altres: teleassistència, ajuda a domicili, centre de dia i de nit, atenció residencial, assistència personal, cures i suports en habitatges, i productes de suport per a l’autonomia personal. L’atenció residencial pot ser temporal, per exemple durant vacances, caps de setmana, malalties o períodes de descans de les persones cuidadores no professionals.

Quins serveis s’ofereixen i amb quin copagament depèn del grau, de la capacitat econòmica i de la cartera de serveis socials.

3. Prestació econòmica de cuidador no professional

La llei estatal preveu una prestació per a cures en l’entorn familiar quan la persona dependent ho vol, l’atén el seu entorn i el PIA ho considera adequat (art. 18).

A Catalunya, segons la fitxa del tràmit de la Generalitat, consultada el 31 d’octubre de 2026:

  • La persona cuidadora ha de conviure amb la persona dependent si té el grau II o III. Amb el grau I no cal la convivència, però l’ha de poder atendre de manera immediata.
  • La persona cuidadora no pot tenir reconegut un grau II o III de dependència.
  • Cal haver sol·licitat el reconeixement de la dependència abans del 30 d’abril de 2026 i haver indicat que es volia aquesta prestació.

Si la vostra sol·licitud és posterior, demaneu als serveis socials quines alternatives us corresponen. L’import depèn del grau i de la capacitat econòmica, i el comunica la resolució.

4. Drets de la persona cuidadora

Des del 23 d’octubre de 2026, la reforma de la Llei 39/2006 feta per la Llei 4/2026 (estatal, aplicable també a Catalunya) recull expressament els drets de les persones cuidadores no professionals identificades al PIA (art. 4 bis): rebre informació completa i accessible sobre les prestacions, i acompanyament i formació per a la cura i l’autocura.

La persona cuidadora principal que consti a la resolució de la prestació per a cures en l’entorn familiar té, a més, dret a ser col·lectiu prioritari de la política d’ocupació, a mesures de conciliació, a la garantia que l’Administració mantindrà la continuïtat de les cures si ella emmalalteix greument o és hospitalitzada, i a la incorporació a la Seguretat Social.

5. Cotitzar a la Seguretat Social mentre cuideu

La persona cuidadora no professional que consta a la resolució de la prestació pot subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social (Reial decret 615/2007). No cal haver cotitzat abans. Segons la guia oficial de la Seguretat Social:

  • Amb la base mínima, l’Administració paga tota la quota; amb una base superior, la persona cuidadora en paga la diferència.
  • No pot estar d’alta a temps complet en un altre règim ni cobrant l’atur.
  • Es demana a la Tresoreria General de la Seguretat Social o a la seva seu electrònica. Si es demana en els 90 dies naturals següents al reconeixement de la prestació, té efectes des d’aquell reconeixement.

6. Si treballeu per compte d’altri

L’Estatut dels Treballadors recull, entre d’altres:

  • Cinc dies de permís retribuït per accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció amb repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet, parents fins al segon grau o persona convivent que necessiti les vostres cures (art. 37.3.b).
  • Absència per força major per motius familiars urgents, amb fins a quatre dies l’any retribuïts (art. 37.9).
  • Reducció de jornada d’entre un vuitè i la meitat, amb reducció proporcional del sou, per tenir cura directa d’un familiar fins al segon grau que no es pugui valer per si mateix (art. 37.6).
  • Excedència de fins a dos anys, que es pot fraccionar, per tenir cura d’un familiar en aquesta situació (art. 46.3).

El vostre conveni col·lectiu pot millorar aquestes condicions.

On preguntar

Comenceu pels serveis socials bàsics del vostre ajuntament: orienten sobre la sol·licitud, els serveis municipals i els recursos de respir per a cuidadors. També podeu trucar al 012 per demanar cita per al tràmit.

DiAlgo no és un ajut públic ni substitueix aquests serveis. Si us és útil, pot ajudar la família a compartir missatges, medicació i cites mentre s’organitzen les cures: consulteu com funciona.