Quan una persona gran vol continuar vivint a casa seva però ja necessita suport per al dia a dia, el servei d’ajuda a domicili (SAD) és una de les prestacions de la Llei de dependència que més famílies demanen. Aquesta guia resumeix què diu avui la llei, quantes hores corresponen a cada grau i com es demana.

Resum clau: El servei d’ajuda a domicili és una prestació del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (Llei 39/2006, art. 23). Des de la reforma de la Llei 4/2026, en vigor el 23 d’octubre de 2026, inclou les actuacions al domicili i a l’entorn comunitari proper, per facilitar les activitats de la vida diària segons la voluntat i les preferències de la persona, i exigeix personal amb formació especialitzada. La intensitat es mesura en hores al mes segons el grau: Grau I, de 20 a 37 hores; Grau II, de 38 a 64; Grau III, de 65 a 94 (Reial decret 1051/2013, annex II). Cada comunitat autònoma pot fixar-ne més. La persona usuària paga una part del cost segons la seva capacitat econòmica personal, amb un mínim exempt. Per accedir-hi cal tenir reconegut un grau de dependència i que el servei consti al Programa Individual d’Atenció (PIA). La teleassistència s’hi pot sumar en qualsevol grau.


1. Hores d’ajuda a domicili per grau de dependència

En pantalles petites, desplaça la taula horitzontalment per veure totes les columnes.

Grau de dependènciaNom oficialHores d’ajuda a domicili al mesEquivalència aproximada
Grau IDependència moderada20 – 37 hEntre 1 i 2 hores per dia laborable
Grau IIDependència severa38 – 64 hEntre 2 i 3 hores per dia laborable
Grau IIIGran dependència65 – 94 hEntre 3 i 4,5 hores per dia laborable

L’equivalència diària és orientativa (uns 21 dies laborables al mes); la llei fixa hores mensuals, no un horari. Les comunitats autònomes poden establir intensitats superiors per a cada grau (RD 1051/2013, art. 8.3). Qui té el servei reconegut des d’abans del 20 de juliol de 2023 manté la seva intensitat llevat que demani adequar-la (RD 675/2023, disposició transitòria segona).


2. Què és i què cobreix el servei després de la Llei 4/2026

La Llei 4/2026 va reescriure l’article 23 de la Llei de dependència. Avui el servei es defineix com el conjunt d’actuacions:

  • Al domicili i a l’entorn comunitari proper. No es limita a les parets de casa: també pot incloure suports per sortir al barri, fer gestions o mantenir la vida social propera.
  • Per facilitar les activitats de la vida diària i promoure l’autonomia, d’acord amb la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona.
  • Amb personal amb formació especialitzada, per donar una resposta integral a les seves necessitats.

La llei ja no enumera tasques concretes. Què es fa a cada visita (higiene, àpats, mobilitat, acompanyament, tasques de la llar…) es concreta al PIA i a la normativa de cada comunitat autònoma o ajuntament que gestiona el servei.

Novetat per a parelles i veïns: si ho demanen, el servei es pot organitzar de manera coordinada i conjunta quan diverses persones en situació de dependència viuen al mateix habitatge, en habitatges d’un mateix equipament col·lectiu o en habitatges propers (art. 23.2).


3. Quant costa: el copagament

L’ajuda a domicili no és gratuïta per a tothom. La Llei 39/2006 (art. 33) estableix que:

  1. La persona beneficiària contribueix segons el tipus i el cost del servei i la seva capacitat econòmica, que és exclusivament personal (no la dels fills).
  2. Cada comunitat autònoma regula el copagament, però ha de respectar un mínim de capacitat econòmica exempt de pagar i evitar quanties que tinguin efectes dissuasius.
  3. Ningú no queda fora del sistema per no tenir recursos econòmics.

Per això, el mateix nombre d’hores pot costar zero euros a una persona amb una pensió baixa i una part important del preu per hora a una altra amb més ingressos. L’import exacte el comunica la comunitat autònoma a la resolució del PIA.


4. Com es demana l’ajuda a domicili per dependència

  1. Demanar la valoració de la dependència als serveis socials de l’ajuntament o al departament de la teva comunitat autònoma, amb informes de salut recents.
  2. Visita de valoració al domicili i resolució de grau (I, II o III). Pots veure què vol dir cadascun a graus de dependència i quanties.
  3. Programa Individual d’Atenció (PIA). Els serveis socials, d’acord amb la persona i a proposta seva, trien les modalitats de suport. Aquí és on es demana expressament l’ajuda a domicili i, si interessa, la teleassistència. Si la proposta s’aparta del que vol la persona, l’administració ho ha de justificar (art. 29).
  4. Termini: des de la Llei 4/2026, l’administració té tres mesos des de la sol·licitud per resoldre el reconeixement de la prestació (Llei 39/2006, disposició final primera).

Si la situació empitjora, es pot demanar una revisió del grau i, amb ella, més hores.


5. Preguntes freqüents

El grau de dependència cobreix la cura a domicili?

Sí, en els tres graus. L’ajuda a domicili forma part del catàleg de serveis per a qualsevol grau reconegut; el que canvia és el nombre d’hores al mes (taula de dalt) i que ha de constar al PIA.

Es pot tenir ajuda a domicili i teleassistència alhora?

Sí. Després de la Llei 4/2026, tota persona en situació de dependència té dret a la teleassistència amb independència de la resta de prestacions, com a servei complementari en qualsevol grau (Llei 39/2006, art. 22.4).

És compatible amb la prestació per cures a l’entorn familiar?

La normativa estatal permet combinar serveis i prestacions al PIA (RD 1051/2013, art. 16), però no fixa una regla específica per a aquesta combinació: la concreta cada comunitat autònoma. Pregunta als teus serveis socials quina combinació admet la teva comunitat abans de triar.

I si la persona encara no té grau de dependència?

Molts ajuntaments ofereixen ajuda a domicili dins dels seus serveis socials amb requisits propis. Consulta-ho directament als serveis socials municipals.


Entre visita i visita: coordinar la família

Fins i tot amb l’ajuda a domicili en marxa, la major part de les hores del dia la persona gran és sola o amb la família. Saber que la treballadora familiar ha arribat bé, que s’ha pres la medicació o que té visita mèdica dijous sol repartir-se entre diversos fills amb missatges solts.

DiAlgo no substitueix l’ajuda a domicili ni la teleassistència: és una app perquè la persona gran avisi la família amb un sol botó («Estic bé», «Necessito ajuda») i perquè la família comparteixi medicació i visites mèdiques. Per veure què fa exactament, consulta com funciona DiAlgo. Si busques altres ajuts per a qui cuida, llegeix la guia d’ajuts per a persones cuidadores familiars.

Fonts oficials

Comprovat al BOE el 20 de novembre de 2026 amb els textos consolidats de la Llei 39/2006 i del Reial decret 1051/2013 (darrera actualització publicada l’11 de novembre de 2026). Són regles estatals: la teva comunitat autònoma pot ampliar les hores i fixa el copagament.